Trois chansons de femmes (Synfonie, Stevie Wishart, director)

Tres cançons anònimes franceses del segle XIII: "Sofrès maris", "Toute seule passerai" i "Por coi me bait mes maris". Podeu trobar la partitura de l'última d'aquestes cançons en un article del bloc l'Orchésographie.

Al Andaluz Project - De Santa Maria!

Presento una de les Cantigas de Santa Maria del rei Alfons X de Castella i presento, també, la formació Al Andaluz Project, una col·laboració entre els grups L'Ham de Foc (València) i Estampie (Alemanya). Al Andaluz Project és la combinació entre l'experiència de la música tracicional d'estil mediterrani per part de l'Ham de Foc i la música medieval que practiquen els components d'Estampie. Deus et Diabolus és el resultat d'aquest projecte conjunt en el que podem sentir repertori sefardita i també de las Cantigas.

Alla francesca live 1 : Danse royale et chanson de croisade, 13e siècle

Thibaut IV de Champagne conegut com el "Trobador" fou un noble del nord de França  que esdevingué rei de Navarra entre el 1234 i el 1253, any en que va morir. La negativa dels navarresos de respectar la darrera voluntat del rei Sanç VII el fort de Navarra de lliurar la corona, després de la seva mort, a Jaume I de Catalunya i Aragó, feu que els nobles lliuressin el tron al nebot del rei, fill de Blanca de Navarra (germana del rei) i Thibaut III de Champagne. Fou el primer d'una llarga llista de reis francesos a la corona navarresa (dinasties de Champagne, Capeta i d'Evreux).

Viatjà com a croat fins a Terra Santa i, encara que l'empresa no tingué gaire èxit, sí que en tornà havent conreat la seva passió per la poesia trobadoresca."Seignor, saichies qui or ne s'en ira" és una de les cançons de Thibaut que presento en el video dels Alla Francesca. Es tracta d'una cançó de croada. En aquest cas ve acompanyada d'una altra composició anònima del segle XIII: La Danse Royale, que forma part d'un corpus de danses en Le Manuscrit du Roi, un cançoner medieval conservat a la Biblioteca Nacional de París. En ell s'hi pot trobar cançons del gènere trobadoresc com també dels trouvères francesos.

La gralla medieval

En el còdex Manesse podem veure la següent imatge:

Hi podem veure diversos personatges, dos dels quals toquen instruments musicals. Es tracta d'un isntrument de percussió i d'un instrument de vent, de la família de la fusta. Observant la imatge no puc evitar de pensar amb un instrument prou conegut a Catalunya: la gralla. Tal com proposo en el meu bloc l'Orchésographie, podem utilitzar la gralla per interpretar música medieval, un repertori que no és l'apropiat per aquest instrument... o sí? La pregunta que ens podem formular és: quin és l'origen de la gralla? Es tracta d'un instrument de la família dels oboès, en aquest cas l'oboè tradicional català del qual n'existeixen diversos tipus.
En una altra miniatura del codex Manesse podem observar un instrument molt semblant del de la primera imatge:

Sembla que aquest tipus d'instrument era prou popular, atès que se'l representa, ja, en dues imatges, encara que totes dues són del mateix manuscrit.
El còdex Manesse és un manuscrit medieval alemany del segle XIII, la qual cosa ens indica que al menys, a Alemanya, es coneixia instruments semblants a les nostres gralles, malgrat que, aquí, no queden molt clares les mides o proporcions. És molt probable que aquests instruments siguin un tipus de xirimia medieval, molt semblant a la nostra tarota actual.

En un altre article ja parlaré sobre la gralla i totes les seves variants. De moment, em puc aventurar a suposar que, en el segle XIII, ja hi havia un so semblant a la nostres gralla o tarota, la qual cosa pot demostrar que no és gaire absurd dedicar un bloc de repertori medieval per a gralla.