Voldria parlar de CD's sobre música medieval i renaixentista. Ja fa
molts anys que sóc afeccionat a la música antiga i, especialment, a la
música medieval. És per això que disposo d'una petita col·lecció de
discos (CD i vinil) sobre música antiga i renaixentista. Durant tot
aquest temps (uns 20 anys) que he anat comprant tota aquesta discografia
des de la música trobadoresca fins al primer Barroc.
Com tots sabem, la indústria discogràfica és molt cara i m'he deixat
molts diners en la meva col·lecció, que supera els 400 CD's, només de
música medieval i renaixentista. Per aquesta raó sempre m'ha costat molt
comprar-me un disc que m'ha cridat l'atenció però que desconeixia el
seu contingut (l'obra de l'autor, l'estil de l'ensemble...)És per això
que prenc atenció amb algunes coleccions de música clàssica que empoden
ajudar a ampliar la meva discoteca particular.
El segell NAXOS és el d'una discogràfica especialitzada en música
clàssica, però obre el seu ventall cap a altres gèneres músicals, com la
música antiga i alguns autors barrocs no tan importants com Bach o
Vivaldi. Però el més important és el seu preu perquè estem parlant d'una
col·lecció de CD's que, quan la vaig descobrir valien 6,00 € cada disc.
D'aquesta manera, quan descobria un autor medieval que jo no coneixia,
buscava alguna referència a NAXOS i fer una despesa mínima. Si després
de l'audició em satisfeia el que havia escoltat, aleshores ja em
dedicava a buscar aquell músic en segells de més qualitat com Harmonia
Mundi o Hyperion.
El catàleg de NAXOS és amplíssim, des de música antiga fins a música
nordamericana, passant per algun disc sobre música japonesa. També he
seguit aquesta estratègia per ampliar la meva discoteca de música
clàssica. He de dir que, malgrat els preus econòmics de la col·lecció,
hi ha enregistraments molt dignes encara que les formacions musicals que
s'hi pot trobar no són de primera línia.
Alguns de vosaltres direu: "que ximple! avui la música es baixa
d'internet i gratis! perquè fer una despesa de diners per un CD?"
Sí, és cert. Però jo prefereixo els àlbums. M'agrada l'embolcall i la
presentació del CD (en el seu moment, el long play de vinil). No és
mateix l'objecte físic amb el seu àlbum que un document jpeg. Sempre he
preferit fer la despesa de diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada