divendres, 17 d’agost del 2012

El problema de les Partitures

Escriure en aquest bloc, moltes vegades, implica trobar el material musical per poder publicar-lo. La feina és que es tracta de música antiga i aquesta no és tan fàcil de trobar en els comerços habituals de música. Així que faig molta recerca d'internet i molta audició discogràfica, bàsicament de música medieval i renaixentista, que després passo a partitura. Generalment no tinc problema amb la música trobadoresca, perquè aquesta és monofònica. La dificultat de poder transcriure les partitures apareix quan es tracta de música polifònica, perquè he de tenir present la tessitura de dos instruments (generalment dues gralles o gralla i tarota) i quadrar-la amb els dos pentagrames de la partitura.  La música medieval no es va escriure per ser tocada amb gralla i és per això que em trobo amb el problema d'haver d'adaptar les partitures conforme a la tessitura de l'instrument. M'he trobat amb moltes cançons que no puc publicar perquè les tessitures no es poden ajustar de cap manera. No podem oblidar que aquest és un bloc graller i, per tant, dirigit cap aquesta instrument i altres que generalment el poden acompanyar (com pot ser la tarota, la xirimia o el baixó), tant si són ortodoxes com no.
Però aquest no és l'únic problema que em trobo a l'hora de fer recerca del material musical. Moltes vegades no trobo partitures i estic en la situació d'haver-les d'escriure d'oïda. Reconec que la partitura resultant, probablement no sigui correcte o no gaire ajustada amb l'original. Altres vegades he d'usar facsimilats de partitures originals per poder-les transcriure. Si són del Renaixement no són gaire complicades, però si són de manuscrits medievals, ja es compliquen una mica.
Aquí hi ha un exemple dels problemes que em trobo a l'hora de transcriure les partitures. Aquest és un exemple de facsimilat digital d'un cançoner medieval.
Aquí hi ha dues composicions musicals. La primera és la canço Seigneur sachiez qui ore ne sen ira, de Thibaut de Champagne, rei de Navarra i trouvère. És la cançó que podem escoltar a l'article alla francesca: danse royale & Thibaut IV de Champagne que hi ha més avall d'aquest bloc. Els meus pocs coneixements de música medieval no em permeten fer una transcripció totalment ajustada de la partitura, però m'ajuda molt si ja conec la cançó. El manuscrit m'ajuda, en canvi, a escriure la mel·lodia d'oïda i el resultat és, generalment, satisfactori.
En tot cas, no pretenc que aquest blog sigui una font de consulta sobre musicologia medieval, sinó un lloc on poder trobar un repertori alternatiu per la gralla i, moltes vegades, el material publicat només són versions més o menys fidels a l'original.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada